Introducció a les cinc característiques del sensor

1. Característiques estàtiques: fa referència a la relació entre la sortida i l'entrada del sensor per al senyal d'entrada estàtic. Com que la quantitat d'entrada i la quantitat de sortida no tenen res a veure amb el temps en aquest moment, la relació entre elles, és a dir, les característiques estàtiques del sensor es poden utilitzar com una equació algebraica sense variable de temps, o la quantitat d'entrada s'utilitza com a abscissa, i s'utilitza la quantitat de sortida corresponent per descriure la corba característica dibuixada a l'ordenada. Els principals paràmetres que caracteritzen les característiques estàtiques del sensor són: linealitat, sensibilitat, resolució i histèresi.

2. Característiques dinàmiques: fa referència a les característiques de la sortida del sensor quan l'entrada canvia. En el treball real, les característiques dinàmiques d'un sensor s'expressen sovint per la seva resposta a alguns senyals d'entrada estàndard. Això es deu al fet que la resposta del sensor al senyal d'entrada estàndard és fàcil d'obtenir experimentalment, i hi ha una certa relació entre la seva resposta al senyal d'entrada estàndard i la seva resposta a qualsevol senyal d'entrada, i aquest últim sovint es pot inferir coneixent el primer. Els senyals d'entrada estàndard més utilitzats són el senyal de pas i el senyal sinusoïdal, de manera que les característiques dinàmiques del sensor sovint s'expressen mitjançant la resposta de pas i la resposta de freqüència.

3. Linealitat: En general, la sortida característica estàtica real del sensor és una corba en lloc d'una línia recta. En el treball real, per tal que el mesurador tingui una lectura d'escala uniforme, sovint s'utilitza una línia recta adequada per representar aproximadament la corba característica real, i la linealitat (error no lineal) és un índex de rendiment d'aquesta aproximació. Hi ha moltes maneres de triar la línia d'ajust. Per exemple, la línia recta teòrica que connecta els punts d'entrada zero i de sortida a escala real s'utilitza com a línia recta ajustada; o la recta teòrica amb la suma quadrada més petita de desviacions de cada punt de la corba característica s'utilitza com a recta ajustada. Aquesta recta ajustada s'anomena mètode dels mínims quadrats. encaixar recte.

4. Característica d'histèresi: caracteritza el grau d'incoherència de la corba característica de sortida-entrada del sensor entre els traços cap endavant (augment del volum d'entrada) i invers (disminució del volum d'entrada), normalment utilitzant la diferència màxima entre les dues corbes △ MAX Expressed com a percentatge de la sortida a escala completa F?S. La histèresi pot ser causada per l'absorció d'energia en els components interns del sensor.

5. Sensibilitat: la sensibilitat es refereix a la relació entre el canvi de sortida △y i el canvi d'entrada △x del sensor en funcionament en estat estacionari. És el pendent de la corba característica de sortida-entrada. Si hi ha una relació lineal entre la sortida i l'entrada del sensor, la sensibilitat S és una constant. En cas contrari, variarà amb la quantitat d'entrada.